Jo confesso – Jaume Cabré

El comentarem els díes:

Grup tarda:       DILLUNS, 4 de febrer  a les 17.00h.

Grup vespre:     DIMECRES, 6  de febrer a les 20.30h.

 

 http://www.proa.cat/ca/llibre/jo-confesso_14643.html

 

2 comentaris

  1. Ma Teresa Añé Ros

    11 Gener 2013 at 16:00

    Jaume Cabré,
    en la darrera entrega del club de lectors hem trobat un repte important, una novela de noveles, un llibre dels que hi has d’anar. La dona que fugia de la boira va ser un llibre dels que vénen sols. Hem d’anar pujant el nivell d’exigència els lectors que volem entretenir-nos i al mateix temps aprendre a pensar, reflexionar, obrir noves mirades a l’entorn i entendre una mica més la vida amb el bé i el mal que hi ha implícit.

  2. Ma Teresa Añé Ros

    22 Febrer 2013 at 18:39

    Després de la trobada de lectors al grup del vespre faré esment a una colla de frases que el Jaume Cabré ens inclou per descriure situacions, pensaments i persones d’una forma molt clara i acertada.
    Molt al principi del relat diu “els homes no habiten un país, habiten una llengua”, mentres explica la seva trista infància “vaig aprendre que hi havia penes que duraven tota una setmana i em va fer una mica de por la vida” més endavant diu “que m’és d’idiota la vida” quan veu una persona que li han passat els anys diu “mal envellit” i en una tristesa descriu “llàgrimes picants perquè estan fetes de ràbia i de pena” en una altra situació difícil “silenci espessísim de color de gos com fuig” quan no s’hi vol complicar més “arronsar-se d’espatlles a la vida” i quan apareix un home extrany “rostre cantellut”. La relació amb la música la descriu “tocar el violí era una forma d’entendre’s amb la vida” i per descriure un rostre de persona vella diu “rostre ple de rebrecs tràgics”. Per descriure el franquisme “comunista, maçó, catalanista i jueu, les quatre grans xacres que Franco volia extirpar a cops de porra o a trets”. Definió “l’home heroic és el que retorna el bé quan li fan mal”. “Un cop s’ha tastat la bellesa artística, la vida canvía” i una altra de bona “en el poema enigmàtic ressona la veu del conflicte irresolt” i una per pensar “no hi pot haver poesia després d’Auchwitz” i després “fa tants segles que la crueltat és present que la història de la humanitat seria la història de la impossibilitat dela poesia després de” i més encara “la venjança encara provoca més dolor i no comporta cap satisfacció” i reflexionant sobre el mal en el món “vaig arribar a la conclusió que si Déu totpoderós permet el mal, Déu és un invent de mal gust.I em vaig trencar per dintre”.
    Una definició “tenia un somriure cadavèric”. I més sobre el mal “el mal és inefable i misteriós com les creences”. Quan sap que està malalt diu “una carrera entre la memòria i l’oblit, que serà la meva primera mort”. Malgrat tanta tristor i comprovació del mal ha resultat una novela amb molta càrrega emocional i tristor continguda que posa al lector de part del protagonista i se’l fa seu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php